Entre el 4 i el 31 de maig de 2026, EDUVIC va liderar la formació pilot del projecte europeu Hedera Erasmus+ (2023-1-ES01-KA220-VET-000164938), un programa transdisciplinari dirigit a professionals de l’acció social que volen obtenir eines per treballar la salut relacional de les famílies directament a les seves llars.
L’objectiu del projecte ha estat dissenyar, implementar i avaluar un model d’intervenció terapèutica familiar amb una base teòrica sòlida i evidència empírica de la seva eficàcia. Aquesta primera edició pilot ha permès provar tant el contingut com el format de la formació, i els seus resultats marquen el rumb per a futures edicions.
Una formació de 36 hores amb un enfocament basat en competències
La formació es va organitzar en un total de 36 hores, dividides en una introducció de 4 hores, quatre mòduls de 30 hores i un bloc d’avaluació de 2 hores. El format combinava sessions síncrones, tant presencials com en línia, amb treball independent a Moodle, sota un enfocament pedagògic basat en competències i experiencial, utilitzant la Piràmide de Miller com a marc d’avaluació. La formació va ser gratuïta per als participants.
591 registres i un perfil professional molt divers
La convocatòria de participants va tenir una resposta destacable: 591 inscripcions de professionals de l’àmbit social, educatiu i sanitari, dels quals 64 persones ja han obtingut la certificació complint els criteris d’assistència i avaluació (xifres tancades a 12 de juny de 2026).
Per formació professional, l’educació social és el grup més nombrós, amb un 41% dels participants inscrits, seguit de la psicologia (24%), el treball social (21%) i altres perfils professionals (14%).
Pel que fa a l’entorn laboral, la majoria dels participants treballen en protecció a la infància i serveis socials, seguits de la teràpia familiar, la salut mental, l’administració pública, el tercer sector i l’educació. A més, poc més de la meitat dels participants inscrits (54%) ja tenien formació prèvia en teràpia familiar sistèmica, cosa que confirma l’interès del sector per aprofundir en el coneixement dels models d’intervenció relacional.
Tres sessions síncrones amb una alta assistència
La part síncrona de la formació es va dur a terme en tres sessions durant el mes de maig:
- 4 de maig — amb Adela Camí, Javier Loyo i Nuria Molano (en línia).
- 7 de maig — amb Marc Perales i Miriam Valero (presencial i en línia).
- 15 de maig — amb Mateu Ubach i María Córcoles (presencials i online).
Una avaluació final majoritàriament positiva
En l’avaluació final, els participants van valorar molt positivament tant l’entorn de formació com el seu contingut. La gran majoria percebia el lloc del curs com a còmode o molt còmode, i els que hi van assistir en persona van informar que no tenien cap dificultat per accedir-hi.
El contingut dels mòduls es va percebre com a molt rellevant o bastant rellevant per a la pràctica de la teràpia familiar, i la qualitat de les interaccions, tant amb els formadors com entre els participants, es va qualificar majoritàriament com a molt bona o bona.
El que més va agradar als participants: els formadors, la pràctica i els materials
L’anàlisi de les respostes obertes mostra clarament els punts forts clau de la formació:
- Els formadors, elogiats per la seva professionalitat, calidesa i capacitat per transmetre coneixements basats en l’experiència real, van ser considerats el punt més fort del curs.
- La posada en escena pràctica: jocs de rol, simulacions i exemples reals d’intervenció domiciliària van ajudar els participants a visualitzar el model en acció.
- Els materials i la documentació, especialment el PIRI i les guies d’intervenció, es van considerar un recurs valuós per a la pràctica professional diària.
- L’espai per a la reflexió professional va generar una perspectiva renovada sobre la pràctica domiciliària dels participants.
El PIRI, l’eina més valorada del curs
D’entre tots els continguts del curs, el Pla d’Intervenció Relacional Inicial (PIRI) destaca com el recurs més esmentat i millor valorat. El seu objectiu és organitzar la informació recollida durant cada visita, convertir les queixes vagues en objectius relacionals concrets i mesurables, i facilitar el seguiment del progrés de la intervenció al llarg del temps.
Una participant ho va resumir així: elaborar el PIRI, reunint tot el material tractat en els mòduls anteriors, va ser de gran ajuda per a la seva pràctica professional.
Àrees de millora: el format híbrid i la gestió del temps
La crítica constructiva es va centrar en dos aspectes molt concrets:
- El format híbrid: algunes persones que van seguir el curs en línia van informar de dificultats per participar en igualtat de condicions en les dinàmiques de grup i les activitats pràctiques.
- Temps i ritme: alguns participants van demanar que s’allargués el curs —sobretot la part presencial— i que l’horari es concentrés en dies concrets per facilitar l’assistència.
També es van identificar dificultats tècniques i organitzatives ocasionals a les sales de reunió virtuals, cosa que de vegades va reduir la seva eficàcia com a eina d’aprenentatge.
Van sentir els participants que faltava alguna cosa?
La majoria dels que van respondre aquesta pregunta van considerar que el curs era prou complet. Les sol·licituds de contingut addicional (més aprofundiment en situacions complexes, diversitat familiar, format o la teoria del model) van venir principalment de participants amb experiència prèvia o formació avançada en teràpia familiar.
Conclusió: què cal conservar, què cal millorar i què cal explorar
La valoració general d’aquesta primera edició pilot de la formació Hedera és clarament positiva. En conjunt, les respostes permeten organitzar les conclusions en tres grups:
- Mantenir: el perfil dels formadors, l’enfocament pràctic amb jocs de rol i casos reals, les tècniques de baix cost, el PIRI i la qualitat dels materials.
- Millorar: gestió del format híbrid, ampliant el temps assignat a les sessions pràctiques i millorant les instruccions per a les activitats en grup virtual.
- Explorar: casos pràctics més complexos, contingut sobre situacions d’alta resistència o crisi, perspectiva cultural i diversitat familiar, i espais de seguiment posteriors al curs.
Molts participants van concloure els seus comentaris amb unes paraules d’agraïment sincer a l’equip de formació i organització, una clara mostra que aquesta primera edició ha generat un aprenentatge real i significatiu per als professionals de l’acció social que treballen, cada dia, per la salut relacional de les famílies.
Projecte cofinançat per la Unió Europea.
